Després d'intensos debats mitjantçant la llista de correu i d'esperar que la deesa Meteo ens fós propicia, el dia 2 de juliol ens vàrem trobar tots plegats a les 08:15 hora local a la terrassa del restaurant del ACBS. Algú s'estranyaba de que a "aquelles hores les carreteres estèssin obertes". "No sols això", li responiem, "sembla ser que també han posat el Sol". Assistents a l'acte de briefing:
Francisco Alonso i la seva esposa Anna
Joan Serra amb l'Alex Moreno
Cesar Centeno amb un aspirant a PPL i un amic
Pedro de Micheli amb la familia
Manuel Gracia amb esposa Camen, el fill i la jove
En fi, 5 avions, 16 persones i 4 cotxes de lloguer que ens esperàven a l'aeroport de Menorca.
Després d'un breu debat, decidim fer un directe a LEMH, costa sud, passadis VFR al punt W, sense passar per LESL.
Cadascú a la alçada que volgués (o li permetèssin), en contacte per la correlativa. El fet que alguns entenguèssin que correlativa vol dir 123.40 i d'altres 123.45 va generar no poques confusions sense trascendència durant el viatge.
El dia era fantàstic: màniga de vent immòbil, cel blau, sol solet i una mica de calima sobre el mar. Els que erem novats en els viatges transoceànics vàrem aprendre ràpidament que sobre el mar no s'ha de mirar l'altímetre ni molt menys el vario, sino l'horitzó artificial. Un cop fet això, l'avió va sobre rails com un tren. Anem canviant de TMA's i de sectors, i els controladors ens van passant d'una freqüència a l'altra, mentre nosaltres anem avançant vaixells, i de repent apareix entre la bruma la costa de Menorca, tot entrant abeam de Ciutadella.
Línia de costa Sud, notifiquem W a 1000 ft o menys, ens autoritzen directes a base de la 01. Al nostre darrere ve en Cesar amb la EC-HMQ, i té un petit incident amb el controlador d'APP: "EC-HMQ, you are de number one, please confirm direct to 01". "Vale, de acuerdo, pero yo le estaba hablando en castellano". "¡Ah! pues .... perdone y mantenga posición. Después haga un 180 y cambio de pista". Mai sabrem si el controlador es va confondre d'avió, o què va passar, la qüestió és que l'amic Cesar i passatgers vàren estar una bona estona donant voltes pel circuit de tràfic fins que van aterrar sense major problema.
Al trobar-nos tots plegats al meeting point de la terminal, rebem la noticia de que en Manuel i companyia havien arribat fins el punt d'espera de la 13, però una condemnada magneto de la CZZ no va superar la prova de motor. Tornada cap a l'hangar, i a més sense banyadors ja que el seu equipatge el duia en Francisco, amb més espai al maletero de l'avió.
Briefing logístic: uns volien bany, els altres preferien fer turisme. Cap problema. Els primers cap a la platja de Sa Mesquida, i els altres cap a Ciutadella. A les 16:00 en punt, tots junts al restaurant Cap Roig, on l'arròs calós de peix i marisc va ser simplement faantàstic, i el preu millor que raonable.
De tornada a l'aeroport, ens porten a la C per a cumplimentar el Pla. No tinc paraules per a descriure l'atenció rebuda. La noia de l'oficina de vols ho tenia tot: guapíssima, simpàtica, elegant ... en fi, una maravella de la naturalesa. Encara trastornats per l'impressió (os ho juro, no és cap exageració), ens dirigim als avions i anem sortint un rere l'altre: en Roger amb el seu Bimo (ens el vàrem trobar per sorpresa), Pedro, Cesar, Francisco ... i a en Joan i un servidor no ens arrenca el motor. Finalment, després d'uns quants estossecs per la seva part i uns quants renecs per la nostra, sembla que arribem a un acord amistós i el motor decideix arrencar. Ja són més de les 19:00 locals. Sóm els últims, i els altres ja deuen estar al menys arribant al TMA de BArcelona. A quina hora era l'ocàs? Bé, anem una mica justets però al igual que tots els companys havien fet anteriorment, demanem sortida pel punt E i sobrevolar la costa Nord. Tots els precedents , i nosaltres també, haviem rebut la corresponent autorització: "Notifique abandonando QMS de la 19 a 500 ft o menos". Bé, tots ... menys el Cesar! A ell no li van donar. Seria el mateix controlador del mati?
Abandonem la costa de Menorca, i enxufats cap a Mataró. Hi ha 12 kt de vent de costat, però malgrat tot portem una bona TAS. Sembla que arribarem.... i efectivament arribem. Encara ens queda temps per a demanar entrada a l'ATZ de LELL per Montcada. Barcelona està preciosa a la llum del resol de l'ocàs. Tot just acabem d'arribar, ens sotmetem a les corresponents servituds econòmic-administratives, i abans d'arribar al cotxe ja estem pensant en la propera sortida. On serà aquest cop? Potser Santa Cília de Jaca ....
Salutacions ben cordials i bons vols!
