Per motius personals aquests darrers mesos se m'ha disparat l'interès per a la ciutat de Marsella; hi tinc a la xicota treballant. Així que entre disbarats i bogeries li vaig proposar a en Xevi Prats de fer-hi una visita. En Xevi és un bon pilot de Perpinyà, i per un tema econòmico - logístic vam decidir que la ruta seria LFMP (Perpinyà) - LFMA (Aix-en-Provence, a 12km de Marsella).
Així que després d'un parell de reunions preparatòries, moltes trucades telefòniques, i encara més consultes a les previsions meteorològiques (la última setmana va ser de bojos, i el divendres abans de viatge encara més!), el dissabte 26 sortíem de Perpinyà direcció Marsella.
La ruta en si no és complicada, seguiu línia de costa i segur que hi arribareu, ara bé vigileu amb les zones restringides per entrenaments militars a gran velocitat i baixa altitud, i els múltiples (ens van semblar milers) canvis de freqüència de radio. Des de Perpinyà fins a Aix vam travessar Béziers, Montpellier, Nîmes, Istres, i Marsella (l'aeroport principal que vam descartar per la tranquil·litat de Aix, almenys això ens pensàvem).
Béziers i Montpellier ens vam permetre un bon escalfament; relativa tranquil·litat fins arribar a Nîmes on ens vam trobar boira per sota els 1200ft que ens va fer dubtar si continuar. Tot just acabàvem de sobrevolar la boira, arribant a WB de Istres, ens van fer baixar a 700ft per creuar el golf de Fos fins a SW de Marsella.
Vam poder gaudir d'una bona vista dels vaixells ancorats per accedir a la zona industrial de Fos. Això si, no us distragueu massa que de SW a S de Marsella és un moment i a partir d'aquí s'ha de pujar a 1500ft per superar uns petits turons que et deixen a tocar de l'Etang de Berre on es distingeix clarament la llengua de terra guanyada a l'aigua per construir-hi la 14-32 de Marsella - Marignane. La vista des de la vertical del camp no té pèrdua, i el paisatge que s'obre davant tampoc.
D'aquí a l'aqüeducte, que la camera de fotos es va negar a fotografiar de fàcil d'identificar que era, almenys per a nosaltres no ho va ser tant (encara sort que el controlador deuria detectar el nostre accent català tot i volar una Fox-trot i ens va anar indicant).
Un cop a Aix, i celebrada l'arribada a bon port, vam decidir dinar i estudiar la possibilitat de tornar aquella mateixa tarda, ja que amb les bones previsions que havíem vist durant tota la setmana manteníem el neguit que ens enganxés la pertorbació que afectava el 90% del territori francès. Digueu-nos prudents però vam decidir tornar, que els dos treballem i hem de continuar guanyant-nos les garrofes per poder continuar volant, i no se'ns permet fer campanes els dilluns.
La tornada va ser molt més plàcida, els controladors estaven una mica més relaxats i ja no ens demanaven de canviar contínuament de freqüència. Però la sorpresa va ser Aix, que amb el cafè del dinar s'havia despertat i l'activitat era frenètica: cinc avions fent "tours de piste" (circuits), una CAP sortint a fer acrobàcia, una 182 carregant uns paracaigudistes, les Robin entrant de dues en dues a la pista per poder guanyar temps en les sortides, i una cua de 5 robins (ei que a França surten Robins de sota les pedres), on nosaltres érem els últims, per a enlairar-se.
Si l'activitat a Aix a les tres de la tarda era ben viva, a Perpinyà cap a quarts de cinc els pilots esperaven a terra per sortir a fer un vol VFR nocturn. Amb això vam poder entrar directe al camp i fer un parell de tomes, que van donar per acabada la primera aventura.
Ja tenim què explicar als néts.
Jordi
