Aquest és un dels casos on una imatge val més que mil paraules. Si no heu vist les fotos ja les podeu mirar i us podreu fer una idea del que va ser la sortida (esperem que es converteixi en tradicional) a LECD. Hi ha poc a explicar i molt a recordar.

Ja no parlo només del fet d'aconseguir animar a 20 avions, 12 avions de Sabadell, 3 de Girona, 5 de Castellar i quasi un de Perpinyà (llàstima que les previsions no van ser clares i va tenir por d'haver de celebrar el cap d'any a la plataforma de LECD!), sinó que parlo del vol en sí, de l'esperit de celebrar el Cap d'Any d'una manera ben diferent, del guirigall que hi havia a la radio, y de les frustrades de la DDK ( a veure si aprenem a aterrar a la primera!). Potser fora bo fer un repàs dels esdeveniments, almenys els que jo recordo. Comencem de bon matí, a casa i mirant la meteo en tots els llocs haguts i per haver: Males previsions, res d'un dia clar i radiant.

Arribada a Sabadell, i tothom animat per sortir, sembla que les previsions que ells tenien eren diferents de les meves, així que truquem a la delegació de la Cerdanya i confirma que el temps era dolent: plujós, aigua calenta i sabonosa! Ep que l'hem enganxat dutxant-se, que fora la dutxa el temps és bo! Així que res, cap a Cerdanya falta gent (unes 40 persones! Som-hi).

Pla de vol conjunt dels 11 avions, l'helicòpter el fa pel seu compte. Motors en marxa i tots seguint el líder, la CZZ. Al punt d'espera la cua feia goig. No sé al radar de Barcelona com ens veurien, encara sort que el controlador ens va deixar ben clar que un sol codi de transponder per a tots i assignat a la HMG, que si no el 7050 hagués aparegut des de Montserrat als Pirineus.

El vol va ser tranquil: boira sobre Manresa, però abans de Berga quedava net i el sostre de núvols era alt, això si el coll adolorit de controlar la IJB i la DRV amb qui formàvem el paquet intermig, sort que, tot i no haver-ho parlat, la P-92 volava uns 500ft per sobre i la DRV uns 500ft per sota. Ben estrany va ser que al superar el Cadí els companys van canviar, la IJB es va quedar endarrera fent espirals de baixada, la DRV va entrar més directe que ningú cap al camp, i va aparèixer la HMQ davant i cedint-nos amablement el pas després de frustrar sense voler-ho. Posteriorment la resta d'avions un darrera l'altre.

Pel camí ens varem ajuntar amb els companys de Girona i els de Castellar. Tota una manifestació a l'aire. L'esmorzar : entrepans, fotos i anècdotes. Ah! i algo negre i calent que li deien café. Així que altre cop cap avall, en paquet però tothom buscant qui tenia al costat. A la radio només se sentia "On sou" "Jo entre el Pedraforca i Montserrat i tu?, i algun que altre: - "Aquí la BAM, algú em sent?" - "No, no et sentim, jua jua". L'arribada, ai l'arribada, el controlador encara deu tenir malsons.

Uns que entraven des de E, els altres des de N, la DMC fent tomes amb instructor, un parell de TopFly per allà el mig, i la batedora entrant des de Castellar. A Terrassa vam arribar a ser 4 avions fent esperes, mentre 3 estaven a circuit, l'helicòpter estava a Castellar i a les antenes n'arribaven dos més, i segur que me'n deixo algun o altre. Però en definitiva, l'experiència va ser inoblidable: Pirineus nevats, primer viatge a la Cerdanya amb un parell d'aterratges de llibre, bona companyia, i un èxit rotund d'organització. Així que no queda res més a dir que la propera hi tornem!!!!

Jordi Pons