Eren les 17h i Perpignan estava col·lapsada. Aixeco el cap i veig el cartell que anuncia:

"Aeroport de Perpignan-Rivesaltes"

-Xavi, ens apropem ?

Un llarg segon va trigar a respondre'm afirmativament. Com sempre la nostra feblesa que ens domina. J

Així que varem virar el cotxe cap a l'aeroport i una vegada a prop, cap a l'Aeroclub du Roussillon.

Allà ens varen rebre amb total cordialitat i al moment ja estàvem parlant de la nostra afició.

Varem conèixer a Cristian, un "instructor benevolent", que enraona català, i que ens va donar tot tipus d'explicacions sobre les activitats del seu club.

Ens varem interessar pel vol visual nocturn i després de subministrar-nos detallada informació ens va dir:

-         Si voleu volar de nit espereu una mica a l'ocàs i sortim.

Aquesta vegada ens va costar 2 segons decidir-nos, per què havíem de calcular el retorn a Barcelona en cotxe, però l'oferta era tan temptadora que ens varem apuntar sense pensar-ho més.

Rene, pilot de l'aeroclub, havia de fer un vol de nit amb Cristian, i ens van convidar a volar amb una Robin 400. Quin avió. 4 persones adultes, 80 kntos i 1000ft de vario.

Així que amb uns cascos que ens varem deixar varem sortir a la rampa tota fosca i amb ajuda de les llanternes varem pujar a la Robin, mentre pilot i instructors acabaven la revisió externa.

Una vegada tots a dintre de l'avió, llanterna en ma, posta en marxa, comunicació amb torre i rodatge al punt d'espera de la pista 33, ja que la pista 31/13 no es apta pel vol nocturn. Mentre fem la prova de motor un helicòpter és autoritzat a aterrar davant nostre. Permís per alinear i enlairar-nos, entrem en pista i ens envaeix una gran emoció. Motor, 60, 70, rotació i pugem a 80knts. La vista és senzillament espectacular.

Cristian li fot canya a Rene:

-"Per què puges a 80knots. I si hi hagués una muntanya al davant ?" 70 és la velocitat.

Sorprenent a potència de la Robin 400. En creuer 120/130kntos.

Abans de sobrevolar Port Barcarès, Cristian ens indica a on està la pista militar de P. de la Salanque, a on s'entrenen els cossos d'operacions especials aterrant de nit sense llum.

Rene fa uns viratges de 360º, bastant irregulars, mentre Cristian el va corregint.

I a la sortida del darrer viratge ens trobem en final de la 33. Es veu tota la ciutat i tots els voltants il·luminats, i al final la pista.

No em parat de fer fotos en tot el temps, tot i que amb la poca llum no sortirà res espectacular.

En final Cristiam demana per fer tomes i enlairaments i després de fer 3 aterrem embargats per la emoció del que acabem de viure.

Abans de marxar li demanen les dades a Cristian, per què de ben segur tornarem, i tornarem acompanyats d'una expedició del club. Estic segur.